Alexandru Averescu

Alexandru Averescu

Biografia
Naixement	9 març 1859 (Julià) Ozerne (en)
Mort	2 octubre 1938 (79 anys) Bucarest (Romania)
Primer ministre de Romania 30 març 1926 – 4 juny 1927 ← Ion I. C. Brătianu – Barbu Știrbey → Primer ministre de Romania 19 març 1920 – 18 desembre 1921 ← Alexandru Vaida-Voevod – Demetriu Ionescu → Primer ministre de Romania 9 febrer 1918 – 15 març 1918 ← Ion I. C. Brătianu – Alexandru Marghiloman → Cap d'Estat Major de l'Armada Romanesa 18 novembre 1911 – 2 desembre 1913 ← Vasile Zottu – Constantin Cristescu → Minister of National Defence (en) 13 març 1906 – 3 març 1909 ← Dimitrie Sturdza – Toma Stelian (en)  → Senador de Romania Ministre d'Afers Exteriors de Romania 24è Primer ministre de Romania 4 juny 1927 ← Ion I. C. Brătianu – Alexandru Marghiloman → Member of the Crown Council of Romania (en)
Dades personals
Religió	Església ortodoxa
Formació	Carol I National Defence University (en) Second officers school in Bistrița (en)
Activitat
Lloc de treball	Bucarest
Ocupació	oficial, polític, diplomàtic
Activitat	1876  –
Partit	Partit del Poble
Membre de	Acadèmia Romanesa
Carrera militar
Branca militar	Forces Terrestres Romaneses
Rang militar	Mariscal de Camp
Conflicte	Primera Guerra Mundial, Guerra d'independència de Romania, Segona Guerra Balcànica, batalla de Tútrakan, Batalla de Mărăşeşti i Battle of Mărăşti (en)
Premis  Orde de Miquel el Valent  Orde de l'Àliga Blanca  Order of Ferdinand I (en)  Orde de Sant Jordi, 4a classe  Orde de la Corona de Ferro

Alexandru Averescu (3 d'abril de 1859 - 2 d'octubre de 1938) va ser un mariscal i polític populista romanès. Comandant d'exèrcits romanesos durant la Primera Guerra Mundial, va ser primer ministre del seu país en tres ocasions, a més de servir com a ministre d'Afers Estrangers interí de gener a març de 1918 i ministre sense cartera. Va començar la seva carrera pública amb l'esclafament de la revolta camperola de 1907. Considerat artífex de la defensa de Moldàvia durant la campanya de 1916-1917, va aprofitar la seva popularitat per crear i dirigir el Partit Popular romanès, que va obtenir el poder el 1920-1921, amb el suport del rei Ferran i del Partit Liberal Nacional (PNL), en què van participar Constantin Argetoianu i Take Ionescu.

El seu primer mandat, controvertit, que es va caracteritzar pel suport intermitent del dirigent del PNL Ion C. Brătianu, va incloure l'aprovació d'una reforma agrària i de mesures contra els comunistes, abans que el gabinet fos derrotat pels opositors. Durant el seu segon mandat de 1926 a 1927 es va signar un tractat amb la Itàlia feixista i va acabar quan es va conèixer el suport que Aeverescu havia brindat en secret al bandejat Carol II. Davant el declivi del seu Partit Popular, Averescu va forjar aliances amb diferents forces de dreta i va ser crucial a aconseguir el retorn de Carol el 1930. La relació entre tots dos, però, va empitjorar els anys següents i Averescu es va enfrontar al seu antic company de partit, el poeta Octavian Goga, i a la seva postura favorable al rei. Poc abans de morir, però, Averescu es va reconciliar amb el monarca romanès i va ingressar al Consell Reial.

Avrescu, que va escriure unes dotze obres sobre diversos temes militars (incloent-hi les seves memòries sobre el front a la Primera Guerra Mundial),^[1] va ser membre honorari de l'Acadèmia Romanesa i va rebre l'Ordre de Miquel el Valent. Va ser nomenat mariscal de Romania el 1930.